Un dia es va reunir el Consell de Savis encarregat del govern del
món per prendre una decisió definitiva sobre el futur de les
coses inútils.
Segons els seus arguments, tot allò que tenia una finalitat clara en
la seva funció que no donés un benefici material a l’espècie humana no
tenia motiu per seguir existint. El simple fet de la mateixa inutilitat de
les coses ja justificava la decisió, però la perversitat d’aquestes fins i tot
podia ésser molt més gran que l’aparença mateixa. Es corria el terrible
risc que la fascinació que als ulls dels homes produïen aquests objectes,
pensats sense finalitat, poguessin arribar a distreure les seves ments de
la funció que, com a homes, havien de realitzar: produir per al consum
de la resta d’homes.
Així, es van disposar a redactar la llista de noves prohibicions. El
primer que es va inscriure a la llista foren els colors. Es va decretar que
l’existència de tanta varietat de color podia resultar una forta distorsió
per a l’espècie. Ràpidament, famosos neuròlegs van avalar aquesta teoria.
No calien els colors per viure, i per tant quasi tots foren eliminats.
Les úniques excepcions foren el verd, el vermell i l’ambre dels semàfors
(que sí que tenien una funció clara) i el gris, ja que van creure que pintar
els seus grans edificis de ciment resultaria una tasca inútil.
Després del primer punt es va plantejar prohibir el temps lliure, però
els empresaris van presentar una queixa formal. Calia temps lliure per
tal que els homes consumissin els productes que les fàbriques produïen
Així doncs, el Consell de Savis va matisar la seva proposta, prohibint
sols el temps lliure no consumista. Dins de les seccions d’aquest segon
punt es van incloure les migdiades, els jocs (sempre que no tinguessin
cap funció clara, com per exemple aprendre un ofici), les passejades,
etcètera.
El tercer punt es va titular «Sobre inutilitats sonores i distraccions
auditives» i va incloure aspectes tan diversos com la música (tret dels
himnes oficials i les músiques militars, que a parer dels savis tenien
una funció ben clara, com era exaltar el valor i la masculinitat dels
soldats).
Així es van anar desgranant les diferents coses per eliminar en successius
punts. Entre les moltes que van aparèixer hi havia: la poesia,
l’ús de les flors (sempre que no fos per a la producció de mel), les platges
(que dificultaven el desembarcament de grans vaixells), o els quarts
creixents i minvants de la Lluna, ja que segons els savis no produïen res
—a diferència de la Lluna nova i la Lluna plena, que sí que produïen
les marees, aprofitables per a les modernes centrals mareomotrius per
fer-ne electricitat. I així una amplia sèrie de coses va anar desapareixent
de la vida dels homes.
En acabar l’estudi, i ja cobrada la feina per part dels membres del
Consell de Savis, aquests es van disposar a sortir als carrers de la ciutat
per tal de gastar-se els calés en coses ben útils. Però els carrers eren
buits, grisos i buits, com les carreteres, com els mercats, com les fàbriques.
El món es va omplir de buidors i silencis, ben útils, això sí.
Inexplicablement, tots els homes i totes les dones del món havien mort
en el mateix moment.
--------------------------------------------------------------------------
EL FUTURO DE LAS COSAS INUTILES
por Agus Giralt
Un día se reunió el Consejo de Sabios encargado del gobierno del mundo para tomar una decisión definitiva sobre el futuro de las cosas inútiles. Según sus argumentos, todo aquello que tenía una finalidad clara en su función que no diera un beneficio material a la especie humana no tenía motivo por seguir existiendo. El simple hecho de la misma inutilidad de las cosas ya justificaba la decisión, pero la perversidad de estas incluso podía ser muy grande que la apariencia misma. Se corría el terrible riesgo que la fascinación que a los ojos de los hombres producían estos objetos, pensados sin finalidad, pudieran llegar a distraer sus mentes de la función que, como hombres, debían realizar: producir para el consumo del resto de hombres. Así, se dispusieron a redactar la lista de nuevas prohibiciones. Lo primero que se inscribió a la lista serían los colores. Se decretó que la existencia de tanta variedad de color podía resultar una fuerte distorsión para la especie. Rápidamente, famosos neurólogos avalaron esta teoría. No hacían falta los colores para vivir, y por lo tanto casi todos fueran eliminados. Las únicas excepciones serían el verde, el rojo y el ambar de los semáforos (que sí que tenían una función clara) y el gris, puesto que creyeron que pintar sus grandes edificios de cemento resultaría una tarea inútil. Tras el primer punto se planteó prohibir el tiempo libre, pero los empresarios presentaron una queja formal. Hacía falta tiempo libre por tal que los hombres consumieran los productos que las fábricas producían
No hay comentarios:
Publicar un comentario